Després de més de dues dècades immers en el fascinant univers de les marques —tant a escala nacional com internacional— he pogut analitzar una infinitat d’estratègies. I n’hi ha una que genera sovint tanta expectació com precaució: el co-branding.
A primera vista, unir forces amb una altra marca pot semblar la via més ràpida i senzilla per ampliar l’abast o penetrar nous mercats. Però la meva experiència m’ha ensenyat que el co-branding és una arma de doble tall: si no es gestiona amb precisió quirúrgica, pot acabar en desastre.
Quan dues marques encaixen a la perfecció
La clau d’un co-branding exitós? L’equilibri simètric entre les marques implicades.
Aquest equilibri ha de ser visible tant en l’atracció de clients com en el posicionament al mercat. Quan aquest balanç és real, es crea una sinergia explosiva que amplifica el valor de les dues marques i dona lloc a productes o serveis que connecten amb una audiència més àmplia i diversa.
Pensem, per exemple, en la col·laboració entre Gucci i The North Face: dues marques amb identitats molt marcades i posicionaments aspiracionals. Gucci representa el luxe més refinat; The North Face, l’equipament outdoor d’alta qualitat. La seva aliança no només va sorprendre, sinó que va fusionar amb mestria l’estètica icònica de Gucci amb la funcionalitat aventurera de The North Face.
Gucci i The North Face
El resultat? Peces de moda que van captivar tant amants del disseny com apassionats de l’eficiència. Productes exhaurits en hores, una campanya viral i una demostració clara que el respecte mutu per la identitat de marca pot generar un èxit ampliat.
Un altre cas paradigmàtic és el de GoPro i Red Bull. Comparteixen valors, actitud i un esperit de vida extrema. Red Bull dóna suport a esports de risc; GoPro captura aquestes gestes amb una tecnologia immersiva. El match era tan evident que semblava escrit al destí. I el públic ho va percebre així: una aliança que va reforçar l’univers de totes dues marques en l’àmbit dels esports extrems.
GoPro i Red Bull
Quan el co-branding surt malament
Però… què passa quan aquest equilibri no hi és?
Aquí és quan el co-branding pot esdevenir un terreny perillós. Si una de les dues marques és molt més forta (ja sigui pel reconeixement, la penetració de mercat o la base de clients), pot acabar “devorant” l’altra.
A la pràctica, això pot perjudicar tant la marca més feble (que perd identitat), com la dominant (que pot veure diluïda la seva imatge o valor percebut).
Un exemple il·lustratiu: Tiffany & Co. i Nike. Tot i ser dues marques icòniques, els seus universos són molt diferents. Tiffany és exclusivitat i luxe atemporal; Nike, tot i ser premium, té un enfoc més massiu i esportiu. La col·laboració va generar expectació, sí, però també certa dissonància. Per a alguns, l’associació semblava forçada, i es temia que Tiffany perdés el seu halo d’exclusivitat, o que Nike no aprofités realment l’aura de luxe de Tiffany.
Més enllà del co-branding: la força d’una marca singular
A Eco District, coneixem bé el valor i el risc del co-branding. És un camí temptador, però no sempre encertat.
Creiem fermament que una marca, amb la bona estratègia i un bon producte, pot assolir l’èxit per si sola. No cal penjar-se de la fama d’una altra per brillar.
La nostra experiència en el disseny i desenvolupament d’accessoris i moda ens permet ajudar marques a crear productes potents, de qualitat i totalment alineats amb els seus valors i la seva audiència. Productes que transmetin essència de marca i que generin una connexió emocional i duradora amb el client.
No sempre cal un co-branding perquè una marca destaqui. De vegades, la clau és reforçar la teva proposta de valor única i irrenunciable.
Això sí: no som ingenus. Quan veiem que una col·laboració està ben pensada, que l’equilibri és real i que pot beneficiar mútuament les marques implicades, som els primers a recomanar-la i guiar els nostres clients en aquest camí.
Però la majoria de vegades, la força autèntica rau en potenciar allò que et fa diferent.
